La ciutadania mundial ja és mundial

Xavier Masllorens
Fundació per la Pau i Intermón Oxfam

Tenim bones notícies. En l'aldarull del clima prebèl·lic que vivim, i enmig d'una espiral de temor, prepotència, interessos creats i injustícia creixent, la ciutadania activa de nombrosos països d'arreu del món va manifestar la seva opinió contrària a la guerra i la seva repulsa que les coses es continuïn decidint com fins ara. I aquesta és una bona notícia.

Paradoxalment, aquell moviment antiglobalitzador ha tingut la seva primera victòria mundial gràcies a la globalització tecnològica d'Internet i gràcies a la voluntat de generalitzar el debat sobre el futur comú de la humanitat. A Porto Alegre es va decidir la data del 15-F per fer manifestacions locals per una causa global. Segona bona notícia: ja no som antiglobalitzadors, sinó que comencem a practicar una globalització diferent. Comencem a posar les coses difícils a aquells que han estat fins ara els grans beneficiaris de la globalització econòmica.

Quan Gandhi deia "primer ens ignoren, després ens insulten, després ens critiquen i persegueixen, i finalment, guanyem", deixava sorpresos, indefectiblement, els seus interlocutors, acostumats a un llenguatge diferent, el de la lògica del poder. La majoria de manifestants del 15 -F no tenim encara l'esperança certa que els qui posseeixen el poder polític ens facin el cas que mereixem. Hem exercit una acció compromesa de ciutadania -i, per a molta gent, realment més incòmoda que anar a votar-, i potser no canviarem radicalment el curs de les coses. Però ens hem inoculat un virus perillós, el virus de la ciutadania activa. El convenciment que hi ha altres maneres de participar en els afers públics, que la mobilització social forma part de la democràcia real. Aquesta és la tercera bona notícia.

Estem en camí, i encara en tenim molt a recórrer per tal d'assolir la democràcia dels ciutadans i ciutadanes actius. Per tal d'avançar en la participació ens cal, això sí, una nova lògica basada en la cultura de la pau, en la voluntat irrestringible de resoldre els conflictes per mitjans pacífics. I, en l'àmbit personal, caldria avançar en tres aspectes rellevants: la informació, la voluntat de participació i la responsabilitat com a consumidors. Si desconeixem el grau real de pobresa i d'injustícia que hi ha al món i a prop de casa nostra, difícilment podrem prendre consciència de què hem de fer per millorar les coses. La desinformació forma part de la negació del problema. La voluntat d'informar-nos i d'informar els altres constitueix, doncs, la primera responsabilitat. Tot seguit ens podem adonar que ningú no és imprescindible. Però cadascú de nosaltres és necessari per assolir un nivell acceptable de participació en les decisions. Caldrà que ens espolsem la mandra i que hi participem ja que ara aquesta globalització diferent sí que compta amb mi.

I hem d'avançar també en les nostres responsabilitats ciutadanes, especialment com a consumidors i consumidores -quan "votem" al supermercat, als magatzems- en el nostre grau de consum i malbaratament de recursos. Sí, tenim bastant camí per recórrer, però ara tenim bones notícies i això ens anima a continuar. De moment, ja ens insulten i fins i tot ens critiquen. Anem fent camí.