Cultura           A s s o c i a c i ó   c a p   a   u n   T o r r e l l e s   A c t i u       Bústia AcTA 

 __________________________________________________________________________

 

Curs de català on-line d'AcTA

 

Tema 5. Ortografia.  O/U,  exercicis  autocorrecció

 el dictat

La setmana passada us vam parlar de l’ortografia de A/E, aquesta setmana mirarem de resoldre un altre problema de vocalisme.

 

En els parlars orientals, excepte el mallorquí, tota o tònica, ja sigui oberta o tancada, sona u quan passa a ocupar una posició àtona.

 És a dir: vora --- voreta  (al primer mot la síl.laba forta o tònica és “vo”, al segon mot, la síl.laba forta és “re” i és en aquest cas que el so de la o passa a u, però hem de continuar escrivint o.

Veurem en quins casos. Fixa’t que les normes  a aplicar tenen en compte si el so de u feble es troba a fi de mot o bé al mig d’un mot.

1. A fi de mot

El so de u feble final s’escriu generalment o, però si el femení fa –ua o bé es tracta del diftong  -eu, aleshores escriurem u.

La o final catalana, pronunciada u feble, es correspon sovint amb una o final del castellà; en canvi, una u final en català sol coincidir amb alguns mots que acaben en      uo, -eo en castellà.

Exemples: carro, mico, continu, assidu, trineu, trofeu.

2. Al mig d’un mot

Si el mot té una forma primitiva en què podem trobar el so de u feble en posició tònica, escriurem o o bé segons com soni en aquesta posició.

Ex. Pont---pontet              punt---puntet

En verbs, buscarem la posició tònica  a la tercera persona del present d’indicatiu

Ex. Això put.... pudent  Ell pot.... podent

Quan no puguem trobar una posició tònica, aleshores caldrà que memoritzem la grafia correcta.

En aquest cas també podem comparar amb el castellà, ja que hi solen haver força coincidències.

Excepcions i casos especials

1. Alguns cultismes no segueixen la vocal corresponent del mot popular i per això s’anomenen pseudo-derivats:      bucal, juvenil, humà, mundial, consular, curvatura.

2. Formes verbs irregulars

-S’escriu el so de u feble dels verbs sortir, tossir, escopir, collir, cosir, malgrat que les formes tòniques d’aquests verbs duguin u: surt, tus, escup, cull, cus.

-S’escriu u el so de u feble de les formes   puguem, pugueu, vulguem, vulgueu.

3. Divergències català/castellà

Català o – castellà u: plomall, triomfar, rètol, retolador, botifarra, embotit, títol, capítol, Empordà, torró, brúixola, avorrir-se, polsar, Hongria, escrúpol, tonyina, sorgir, cobrir, complir, podrir, polir, sofrir, cònsol.

Català u – castellà o: Muntar, muntanya, bufetada, subornar, sufocar, suportar, suport

4. Casos especials:

Alguns cultismes que en castellà acaben en o, en català mantenen la forma llatina acabada en us o bé um: Màrius, Pius, focus, porus, fetus, fòrum, decòrum, harmònium.

  

Bibliografia i exercicis: JOSEP A. CASTELLANOS, Normativa Bàsica de la Llengua Catalana. ICE. Universitat Autònoma de Barcelona.


 

 

 

 

 

 

_____________________________________________________________________________

 

 

EXERCICIS                           autocorrecció

 

EXERCICIS

 

1. Posa al davant dels verbs següents els prefixos re-, es-, des-, o bé sobre-, segons convingui:

                sortir ............../................

                collir.............../................

                cosir.............../................

                muntar............../................

                cobrir.............../.................

 

2. Completa els buits amb una o o una u

 

- No s_rt ara, sinó que s_rtiré més tard

- Si p_guéssiu i v_lguéssiu, fer-ho!

- El rèt_l deia: Prohibit d’esc_pir, m_ltat el qui esc_pi

- Ha c_llit uns quants b_lets, aquest any se’n c_llen molts

- Dubt_ que p_guem c_sir bé aquest estrip.

 

 

3. Escriu la forma primitiva dels mots següents:

 

hongarès ............., triomfador................., retolador.....................

empordanès......................., torronaire........................

 

4. Omple els buits

 

No p_dreu s_p_rtar tants graus sota zer_

Van menjar b_tifarra i emb_tits, i per postres t_rrons

El tit_lar de la càtedra tenia el tít_l de doctor des de feia temps

Que no p_gueu és una cosa, però que no v_lgueu n’és tot una altra.

Si no ho m_nteu d’una altra manera no us en s_rtireu

 

Exercicis i autocorrecció a càrrec de: Rosa M. Garcia

 

 

 

 

_____________________________________________________________________________

 

 

curs  de català  on-line d'AcTA                    Dictat de la setmana

 

  Per escoltar el dictat feu "clic" sobre el llibre. Primer escoltareu una lectura ràpida del text. A continuació començarà el dictat