El cor em bategava com si en aquells moments s’hagués de decidir la sort dels Bearns i, de retruc, la meva pròpia. Des del finestró vaig veure l’entrada del sacerdot. En el portal la seva figura es destacà, negra, damunt un cel tremolós d’estels. A la foganya, just davall de mi, apareixia el senyor voltat de llibres. El foc li encenia la cara de vermellors. Presentava així un aspecte inquietant. Mai he cregut els rumors que circulaven, i circulen encara, ara més que mai, després d’aquesta doble mort misteriosa, respecte a sortilegis, però ell fomentava, amb la seva conducta, les xafarderies.

Llorenç Villalonga, Bearn

Fins la propera setmana 

curs  de català on-line d'AcTA  autocorrecció   

Tema 5 (ortografia)  , Correcció dels exercicis

Exercicis i autocorrecció a càrrec de: Rosa M. Garcia