En diem oclusives a les consonants que s’articulen tancant alguna part de la boca, com per exemple els llavis, en el cas de la P/B, la llengua contra les dents (T/D), o el final del paladar (C amb el so de ca i G amb el so de ga).

Es diu consonants sordes a les que no fan vibrar les cordes vocals en pronunciar-les i consonants sonores les que sí fan vibrar les cordes vocals. Podeu fer un exercici senzill si poseu la vostra mà a l’alçada de la "nou" del coll i pronuncieu "B", sentireu com les cordes vibren. Ara pronuncieu "P" i no sentireu cap vibració.

Aquestes oclusives sordes i sonores presenten un problema ortogràfic, perquè de vegades sonen igual, el podeu solucionar tenint en compte les següents normes:

1. A final de paraula aguda, precedida de vocal, generalment s’escriu PTC, encara que els derivats s’escriguin en B D G: LLOP/LLOBA ANTIC/ANTIGA

2. Quan un mot pla acaba en el so –it, s’escriu –id o –it segons com soni el derivat femení :

PÀL.LID/PÀL.LIDA IMPLÍCIT/IMPLÍCITA

3. Quan una paraula acaba en un aplec consonàntic format per una consonant qualsevol més el so final PTC, aquest so final s’escriurà segons com soni el derivat.

SORD/SORDESA SORT/SORTÓS

4. Els gerundis acaben el –T: menjant, pujant, rient.

5. Alguns adjectius: elegant, intel.ligent, amatent

6. TANT/TAN: tan acompanya adjectius i adverbis (correspon al castellà tan), en canvi tant acompanya verbs i noms ( en castellà tanto)

No és tan bonic com dius

S’hi està tan bé aquí!

Avui no fa tant fred com ahir

Hem rigut tant!

Quant val això?

8. El mot GRAN sempre s’escriu sense D.

Excepcions:

1. Els mots que acaben en les terminacions -leg, -gog, -fug, -etud, -itud:

exemples: biòleg, pedagog, pròfug, quietud, solitud.

2. També els mots: càstig, nàufrag, mag, fred, fluid, sud, tub, cub, adob, club, àrab.

3. Hi ha formes de 1a persona del present que acaben en –nc, tot i altres formes del mateix verb van amb –ng: tinc, vinc, venc, entenc, estenc, comprenc

tingui, vingui, vengui, entengui, estengui, comprengui

A l’interior del mot hem d’escriure PTC. A final de síl.laba, però, a l’interior d’una paraula, de vegades cal consultar el diccionari, però en general castellà/català solen coincidir:

Apte, signar, augment, èczema, dissabte, subtil, dubte, de sobte, submergir, subministrar, subscriure, cabdal, cabdell, cabdill.

 

C/Q

Generalment el so qua, qüe, qüi, quo sona com a diftong, i per tant, s’escriu amb Q:

Qüestió, quan, quantitat, qualitat, quaranta, quasi

Hi ha pocs mots que tenen el so de cu escrit amb c, aquests mots o no formen diftong o el formen decreixent: cua, evacuar ...... sense diftong

Cuina, cuir ...... diftong decreixent

Els femenins que es formen a partir d’un masculí acabat en cu s’escriuen en c perquè no formen diftong:

Vacu/vàcua, innocu/innòcua, conspicu/conspícua

En canvi els femenins que es formen a partir d’un masculí acabat en c s’escriuen en q, perquè formen un diftong creixent: oblic/obliqua, inic/iniqua, ventríloc/ventríloqua

1. Ompliu amb C/G: pessi_, drin_, pedago_, càsti_, fàsti_, màne_, desfal_, llar_, amar_, manya_, alber_

2. Ompliu amb T/D: jus_, tris_, cur_, far_, recor_, confi_, sor_, covar_, tar_, sòli_, esguar_, ver_, fre_.

3. Ompliu amb P/B: gru_, equi_, ti_, tom_, cal_, xarru_, rum_, estre_, ta_, gri_, cam_, estri_, ado_, destor_