A s s
o c i a c i ó c a p a u n T o r
r e l l e s A c t i u
Bústia AcTA
enrera
A s s
o c i a c i ó c a p a u n T o r
r e l l e s A c t i u
Bústia AcTA
________________________________________________________________________________
Esport
a Torrelles
Fòrum
de l'esport
Consell d'Esports de Torrelles (declaració d'intencions 2001)
Centre Excursionista
Torrellenc 
Declaració d'intencions Consell d'Esports de Torrelles
ESPORT AL POBLE : REFLEXIO I PROPOSTES PER UN CANVI REAL I COHERENT.
Com alguns deveu saber, soc membre de la junta de l’UET, i actualment soc l’únic
membre operatiu, el que ve a dir, i segurament us preguntareu, què com pot ser
que funcioni ?. Teniu raó, jo tampoc ho entenc.
Però precisament, les ganes i la força, encara hi són, per crear un marc
millor per l’esport em porta a seguir lluitant desde el vessant en el qual ara
mateix tinc certa responsabilitat.
L’UET va ser la primera en aixecar la veu i demanar la creació d’un Consell d’Esports, ara farà prop de tres anys, tot i que llavors no va funcionar. De nou, fa quasi sis mesos que s’ha intentat reactivar-lo, i sembla que ara ha arrencat amb millors perspectives. Cal dir que la regidora d’esports, “Xesca” ha insuflat més voluntat que els seu predecessor, l’Artur, de qui depèn encara segons l’estructura del Consistori, però que no arribava a tot, i al menys significa un bon senyal.
Però no he de parlar de l’UET com a entitat en sí, si no de
la visió de l’esport en general, tot i que a vegades em costi o sembli que
barregi els termes.
Tampoc voldria fer una fiscalització paral·lela al Consell d’Esports, primer
perquè se li ha de donar el marge de confiança quan una cosa comença a tirar
endavant o així sembla, i segon perquè jo estan dins també m’he de
preocupar de que així vagi, per tant la responsabilitat m’obliga a no dir ni
actuar diferent a dins o a fora.
Tractaré per sobre de tot informar públicament, tot intentant arribar a la majoria de gent possible, sobre el què es cou dins del Consell, amb la intenció de que aquest rebi el recolzament necessari i alhora procurar què, quants més millor, s’adhereixin i sumin voluntats i punts de vista per tal d’arribar a bon port tots plegats.
Ara bé, dit això m’he de preguntar si sabem cap on ens
dirigim i si s’està marcant una pauta correcte.
Quan parlem d’esport parlem de moltes coses a la vegada. Parlem de competició,
de salut, d’ambient, de la canalla sobretot, però també d’adults, …..
parlem de moviment general, d’una òptica plena de “vida”.
I que tenim actualment ?.
Unes quantes entitats esportives que fins ara malviuen al seu racó. Un grup de
gent més o menys reduïda o més o menys nombrosa, però sempre solament uns
quants, que amb un bon rotllo envejable, tiren endavant el que els hi agrada.
Se’n diu d’això anar amb una mà al davant i una altre al darrera, ja que
apart de la passió pel que volen fer, poca cosa més els empara.
A l’ESPORT en majúscules mai se l’ha tingut en compte a
Torrelles, no és una crítica, és una realitat i punt. Seria miserable rebatre-ho,
només ens hem de girar per veure el buit existent.
Crec que hi ha dos punts bàsics a tractar per tal de aprofundir en el problema
i intentar aixecar algunes solucions coherents.
INFRAESTRUCTURES I RECOLÇAMENT / DIFUSSIÓ.
Cada dia hi ha més gent que practica qualsevol tipus d’esport,
sí!, a fora però no a casa……., perquè senzillament a casa no es pot fer
enlloc amb dignitat.
Tenim dos “grans instal·lacions” ubicades a Torrelles.
Les instal·lacions municipals a Can Roig, on avui tant sols es
practica el futbol, presenten un aspecte lamentable, una altre crua realitat.
Com que no hi ha hagut suport no hi ha hagut inversions, i les que en el seu dia,
molt llunyà alguna cosa es va mig fer, després no s’han mantingut, i avui
estan que es cauen, i es clar, ho acabem pagant tots.
No és de rebut opinar que la tasca de promoció esportiva allà baix li toca
desenvolupar a la UET, perquè llavors estaríem parlant de dues entitats
diferents, la UET d’avui seria la secció de futbol de la UET del futur, si
això signifiqués una UET com realment penso que s’ha d’anar, una Unió
d’Esports de Torrelles, forta, estructurada, amb capacitat jurídica, gestió
i decisió, més endavant ho explicaré.
Tampoc és de rebut escudar-nos en el plor sistemàtic perquè quan hi ha un problema acostuma a haver dos culpables, per tant si un, Consistori, ha deixat dormir-ho tot, l’altre, UET, no ha sabut o no ha pogut despertar-ho.
L’altre nucli esportiu es el CDT, a l’altre banda del poble,
i ho dic així expressament, ben separat i disgregat, vaja, com per facilitar la
feina…..
Tampoc quanyarien una medalla o un premi com a “entitat modèlica” i també
passa per l’incert d’un voluntariat amb més passió que estructura al igual
que l’UET.
De tota manera, amb el CDT s’ha de ser respectuós i filar prim, ja que és
una entitat privada que gestiona unes instal·lacions privades en règim de
concessió, i actualment ha passat mes o menys un 50% del temps atorgat, que va
ser de 50 anys.
Una altre cosa fora preguntar-nos que seria el més convenient per a Torrelles.
Mantenir l’estatus actual o negociar un rescat, …… per fer què?, en un
poble on mai s’ha fet rés. A més, d’encetar converses el soci del CDT és
sobirà i per tant amo de les decisions del seu club. En tot cas els emplaçaria
a visitar aquesta pàgina per sumar pros i contres.
I em consta que les úniques “amenaces” rebudes per l’Ajuntament anaven
dirigides a fiscalitzar el preu de l’entrada a piscina durant l’estiu de farà
uns quatre anys. La resta era palla per donar una mica de consistència i cobrir-se
les esquenes.
Crec que ja m’he esplaiat suficient per advertir que en quant a recolzament, no ha existit des de fa força temps cap intenció, iniciativa ni suport, per tant, difusió i promoció son paraules inexistents al abecedari torrellenc, bé!, per a l’esport, ….. i altres coses més……
SITUACIO ACTUAL EN LA MENT DEL PODER
Primer!, la POR al manteniment de qualssevol instal·lacions,
tant física com econòmica provoca un fre constant. Entenen poc interessant i
alhora difícil invertir, ja no en noves infrastructures, sinó en acabar les
existents, tant pel cost econòmic de la inversió, com pel cost de manteniment
en endavant. Aquest darrer assumpte encara els hi preocupa més.
Vol dir això que és inviable?. Jo dic que no!, tothom pot entendre fàcilment
que la inversió com a tal restarà com a patrimoni per Torrelles per secula
seculorum, i en podrà gaudir qui vulgui, però referent al manteniment, la
despesa es pot eixugar en gran part amb l’amortització via lloguer per
activitats i possibilitats de sponsorització, propaganda i publicitat vària.
Amb això no hi pensen, i s’ha de pensar.
Segon!, el VIA CRUSCIS de l’estructura esportiva a Torrelles.
Si bé es cert que s’intenta reactivar el Consell d’Esports, també és cert
que l’èxit dependrà de la solvència que se l’hi atorgui.
Les entitats esportives han creat un document, una Declaració d’Intencions,
amb la finalitat de salvaguardar la seva independència, i obtenir certes
garanties de que la feina que consensuada i degudament prioritzada serà
respectada i recolzada.
Per què?. Perquè les entitats involucrades tot i necessitant un marc comú de
convivència, són entitats cíviques, esportives i prou, per tant ni polítiques
ni polititzades. No hi ha de haver cap inconvenient en que qualsevol polític es
sumi a la iniciativa, és més, penso que és una obligació que estiguin al
nostre costat, així coneixeran de primera mà, les inquietuds, les mancances,
les necessitats, i podran assumir-les cara a buscar solucions tots junts. I ens
hauríem de cenyir tant sols a aquest guió.
La constitució d’aquest Consell ha de servir per innovar i estructurar, no
per marejar la perdiu i acabar anant a plorar quatre subvencions.
PROPOSTES PEL FUTUR DE L’ESPORT A TORRELLES
Si fins aquí, amb més o menys percentatge crec que la majoria estaran d’acord amb el que acabo d’exposar, ara comença la part on ha de ser fonamental la contribució i aportació d’idees que puguin portar a plantejar i donar forma a una veritable reconversió de la activitat nomenada ESPORT.
En primer lloc madurar el context en el qual l’esport s’ha
de moure. Les finalitats a perseguir i els objectius a assolir.
En segon lloc, l’estructura necessària a muntar, per fer factible l’esmentat
abans.
I en tercer lloc, la efectivitat per dur terme tot el que ens proposem.
Es clar que abans de infrastructures, farà falta estructures.
Si no som capaços de organitzar-nos, no serà gens útil posar cap pedra enlloc,
perquè no servirà per rés.
Un Consell d’Esports a l’estil “Federació” o un
Patronat Municipal ??????
(Ambdós casos amb capacitat de gestió, direcció i supervisió, i no tant sols
una reunió de “Consultius”).
Ajudeu-me a desxifrar l’enigma.
Un Consell “Federatiu” implica prèviament una força i
constància internament de cada entitat esportiva, i avui, a Torrelles, és car
de trobar-les.
Un Consell obliga garantir una independència dels diversos interessos de les
diferents entitats i a la vegada un consens exquisit en el repartiment de les
prioritats i fons econòmics a distribuir. Per tant, requereix una
entesa constant que per altra banda dignifica les decisions que es prenguin, però
estem o podrem estar preparats?. Si hi ha dubtes, primer s’ha de provar donant
les eines necessàries i deixant fer camí, cosa que actualment no existeix.
Un Patronat Municipal d’Esports és l’altre opció que crec
executable.
Dir Municipal significa, tenir la iniciativa el Consistori, en quant a
discussions, decisions i execucions, però aquestes han de ser plenament
consensuades amb les entitats, igualment involucrades en els objectius a assolir,
que evidentment son comuns. Una piràmide ben estructurada també pot donar
fruits.
Es una altre punt de vista prou vàlid, i que un Ajuntament valorarà
positivament si vol tenir el control de la situació
Tanmateix que tenim avui ????
Una “cosa” barrejada, mig Consell, mig Patronat, en
definitiva, rés definit, i així evidentment no podem anar enlloc.
Uns que sempre amb por no han tingut cap iniciativa, Consistori. Uns altres que
fins avui han anat deambulant sols i mig perduts, Entitats, no opino ara el
perquè. Un novell Consell, d’entitats, però supervisat per les altes esferes,
com si fos un Patronat però que no existeix, és a dir control de quelcom que
no viu.
Si entre tots podem donar llum i sortida a un concepte amb fonaments, és llavors quan podrem estudiar quines pedres s’han de posar, quan i a on.
INFRAESTRUCTURES
Deixant a banda el CDT per el que he esmentat al principi, sembla mentida no veure com estan les instal·lacions municipals, cosa obvia, sinó per què encara no s’ha encarregat un estudi per saber que és pot fer, un pla director de la capacitat per equipaments a la vila.
Entenc que això es la primera pedra d’una organització.
Estudiar les necessitats, prioritzar-les, buscar i trobar la financiació necessària,
i “edificar”, sabent quina utilitat tindrà i com és mantindrà.
Parlo primordialment de les instal·lacions de Can Roig, però no exclusivament.
Avui i en precari, a Can Roig es fa futbol i res més, sense llum, per entrenar,
sense banquetes, sense aixopluc, sense vestuaris dignes, …. I el Polisportiu,
…… més del mateix, futbol-sala estil “waterpolo”, plogui o no plogui, i
les mateixes mancances que els de camp gran.
Tot plegat, un desastre. El camp gran, amb una rentada de cara n’hi hauria
prou, fa poc si es va aconseguir fer-hi algunes millores, però el Polisportiu
clama al cel. Quantes activitats diferents es podrien desenvolupar en un espai
digne, esportives i no esportives…….
Molta gent parla d’altres equipaments bàsics i necessaris, la imaginació al
poder!!!
Una piscina municipal, un gimnàs, ……….. parapente, rafting,…… si
conseguissim animar molta gent, també hi podríem fer criket i paddle i golf,
……..
No és el que es pot fer, és el que es desitja fer, …i son les eines per
poder fer-ho!!!
No heu pensat amb un factor col·lateral prou important per tenir en compte??
I l’ambient esportiu?. Ben dormit. Si baixeu a Can Roig us adonareu de la quantitat de pedra qui hi ha, perquè de gent ben poca, i per què?.
L’equip masculí de futbol-sala és a primera divisió de
Barcelona, els hi ha costat molt arribar, i com a premi, graderies buides, i per
què?
Senzillament, per l’estat i les condicions, es impossible gaudir còmodament
d’un partit, prendre un cafè, xerrar amb altres persones,… Amb prou feines
saps com és diu el Pare o Mare del costat tot corrent a buscar el nano no s’encostipi
i a les fosques. No! Amb aquestes condicions difícilment crearem afició i l’Esport
necessita el recolzament de tots, Ajuntament i afició per poder viure, i en
aquest vaixell ens toca pujar a tots si volem fer res positiu.
Bé, obrim la discussió. Qui tira primer ?
novembre
2001
JOAN BONET I LLIBRE
