L'abril havia passat de pressa carregat de flors i amb moltes pluges, Anna va obrir els finestrons de la cambra d'Aloma quan tot just es feia de dia. El cel era fosc i tenia una mica de claror rosada a un costat. Aloma no havia dormit gens. El seu cunyat arribava aquell matí i ella i Joan l'havien d'anar a rebre. Veuria el mar. Tant de temps sense anar-hi, com si no existís, sempre ficada a casa. Recordava l'aigua del port, bruta, amb els vaixells grans i la pudor de quitrà. La renglera de les grues. I Montjuïc a dins, estimbat. Quan Anna  se'n va anar, es va ben  acotxar i va tancar els ulls. Li agradava sentir del llit estant els sorolls de fora: el tranvia que passava lluny, una botzina. Gairebé a sota de la finestra, el gall que havia nascut pel febrer va fer un espinguet; encara no tenia tota la cua. Aloma va saltar a terra i va anar a mirar el jardí. A aquella hora el veia poques vegades. Però va agafar fred i es va tornar a ficar al llit d'un bot. Les coses eren boniques; la vida no gaire.

Fins la propera setmana 

curs  de català on-line d'AcTA  autocorrecció   

TEMA 1 – (ortografia) La síl.laba , exercicis

1. to-mà-quet, en-gany, mun-ta-nya, ca-vall, cot-xe, him-ne, a-na-to-mi-a, dis-cos, ger-ro, ca-nya, nyap, car-bas-sa, ba-llar, dot-ze, go-ril-la.

2. se-uen, pa-lla, te-ni-a, bo-ia, a-lleu-ge-rir, mar-ro-quí, a-ca-ba-ri-a, guar-di-o-la, pin-güí, no-vel-la, jeu-re, ia-ia, fai-xa, rei-na, qües-ti-ó.

3. cris-ti-à, gru-a, fre-qüèn-ci-a, bri-llar, bi-aix, gua-nya-dor, ros-si-nyol, ca-uen, ai-xe-lla, per-ru-que-ri-a, hie-na, re-e-di-ci-ó, in-jec-ci-ó, dis-set, boi-ra.